Introducció de L'Eixample

Tot va començar amb el Pla de Cerdà que va ser la reforma i eixample de la ciutat de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia els criteris del pla hipodinàmic, amb una estructura quadriculada i amb aspecte de igualtat. Va ser creada per l'enginyer lldefons. l'Eixample contemplat el pla desplegava per l'inmensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. L'Eixample es un dels distrcites de la ciutat de Barcelona. Va sorgir al segle XX després de l'enderrocament de les muralles l'any 1854-1859 i l'expansió de la ciutat. Utilitza un territori de 7,48 km on viuen 269.185(Xifra aproximada) que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. El nom <<Eixample>> és un cal espanyol ensanche que en català deuria de ser Eixamplada, conformement amb la derivació del Català.

Hi ha un perímetre i una àrea quan Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Gran via formen un trapezi. I això es calcula:

Perímetre: 0,85+0,6+0,8+1= 3,25 km

L'àrea: (B+b)·h/2= (0,6+1)· 0,8 /2= 0,64km

A Esplugues hi ha també part de l'arquitectura modernista on es feien rajoles per decorar els edificis i que esta situat al costat del nostre insitut. Es diu la fábrica de cerámica Pujol i Bausis. Aquest edifici es va crear el 12 de juliol de 1858 i el 28 de febrer de 1863 es signa un acord de societat entre Joan Terrada i Jaume Pujol Gelbert amb el propósit de continuar la producció de rajoles, però el 23 d'agost del mateix any la societat es va dissoldre. Els arqutectes que van utilitzar aquestes rajoles pel seu treball van ser Gaudí, Domènech i Montaner Puig i cadafalch, Salvador Valeri, Francesc sellés, Bonaventura Bassegada, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manual Joaquim Raspall, Josep Mancunill.

L'any 1904 la fábrica es denomina" Fill de Jaume Pujol i Bausis", encara popularment la hi coneix com "La Rajoleta".

N'era una de les empreses més notables a Catalunya en el sector de ceràmica en el sector de ceràmica en la segona meitat del segle XIX i començaments del XX. Les qualitats argiloses de les terres d'Esplugues van proporcionar l'establiment d'algunes bòbiles. La fábrica Pujo i Bausis, que s'havia iniciat amb la producció de maons, s'anirà especialitzant progresivament en la fabricació de rajoles i elements decoratius, els arquitectes més  importants d'aquest estil son Gaudí, Gallisà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Raspall i més.